Apreciat fill de mala mare, more’t.

Preview 

Apreciats veïns de baix,

Res em faria més feliç en tot l'univers còsmic que, pel que fos, entressiu en aquest blog i llegissiu aquestes frases, sabent que he estat jo, el noi dement i psicòtic de la música a tot volum, com us heu encarregat d'escapar als quatre vents, o millor dit, per les quatre escales en les que es pot accedir al nostre bonic bloc de pisos. De ser així, una agradable trempera envaïria el meu paquet, més tinc uns incisos a comentar-vos.

Quatre sembla el nombre dinàmic d'aquest post, i quatre són les meves afeccions. Preneu atenció: la primera és llegir, i no em deixeu, la segona és tocar la guitarra, i de vegades ni jo me la sento, la tercera és escoltar música, i sovint l'he de posar al màxim per a no seguir sentint-vos i, la quarta, és assassinar cruelment veïns del 2n 1a. Normalment se succeeixen en aquest ordre i, ara mateix, estic avorrint escoltar música.

A grans trets, bàsicament m'agradaria acabar amb la vostra patètica existència un a un. Aquest patetisme que us va fer venir de Barcelona, repudiats, on vivieu en una casa unifamiliar (el vostre poni, perdó, el vostre gos pollós us delata) i feieu teatre de família feliç. Ara viviu en un bloc de pisos i la vostra inadaptació i, alhora prepotència, han arruïnat la meva vida domèstica. En definitiva, no sou més que uns fills de puta vinguts a menys amb un rigatzell de problemes que procureu maquillar de cara a la galeria, però que jo, obligat pels vostres crits, conec al detall.

A tu, papa, cap de família fracassat que vas de crac del negoci immobiliari, et mataria a cops de bollicao al clatell per a que durés més. Vas venir a Lleida per una feina a Don Piso i, en menys d'un parell de mesos, ja t'havien fotut al carrer per vacil·lón i incompetent a la par. Bases tota la teva personalitat suficient en un to de veu greu i fingit i en un posat autocràtic i convençut que no es creu ni la bagassa de la mare que et va parir, la primera dóna terrícola que, confosa i davant la tria, es va abraçar a la placenta després del part.

[@more@]

Que sapiguis també, pixapins de pa sucat amb oli, que la teva dona abans era un home, ja que una fèmina humana no pot tenir aquesta veu de carajillo caminoner ni aquesta cara de Silvester Stallone amb sobredosi de prozac, i que, si vestís una mica millor, optaria a premis canins. La panxa i els "pits" de la teva geganta, vull dir, de la teva dona, em recorden a la panxa i els pits de l'Obelix tenint ella, però, 3 mugrons en línea: el dret, el melic i l'esquerra. Els vostres problemes conjugals m'interessen el mateix que el producte interior brut de Lichinga, Mozambic, i els equiparo als d'en Joan Pera i el Paco Moran, però sense gràcia i amb una pudor de masclisme que fa vomitar. Clar que haver-li de fer l'amor a un calamar amb bigoti deu posar de mala llet; jo abans em deixaria sodomitzar per un cadàver amb sífilis. Sé que porta banyes, infidel desgraciat, i qualsevol dia a l'ascenssor, li diré "cornuda" amb la mateixa passió emocional que em provoca expulsar una flatulència a la banyera.

El deficient amanerat de 28 anys que tens per fill, és la pataneria feta persona. Una frustració abnegada enbolcalla cada una de les seves paraules imbècils i, si tingués la veu una mica més ridícula, el fitxarien per rodar "Stuart Little 4 – el raton sale del armario". Es nota que ha estat un marginat segregat tota la seva vida, però si vols que et digui la veritat, com pitjor ho hagi passat més me n'alegraré, perquè li tinc un odi especial i particular que el dia que expressi de forma física s'haurà de buscar el millor dentista de la ciutat. Digue-li, estimat veí obès, que si em torna a mirar malament per l'escala, s'haurà de tatuar el DNI a cada una de les seves quatre extremitats per tenir un enterrament digne, ja que les trobaran en comunitats autònomes diferents. El que no té deperdici, també, és el petardo que té com a nòvio, vull dir com a nòvia, que és com un porc antropomòrfic parit per un berberetxo diftèric. El dia que, per error, vaig sentir de la seva boca la frase "em da cumprar cundons carinyu", el fàstic més immund del món terrenal es va apoderar de mi en forma d'esgarrifança espasmòdica, tal com si m'hagessin fet empassar la bilis d'una rata putrefacta.

I ara venen els vailets, de 8 i 6 anys respectivament i que, pobres inútils, no fan més que reproduir el que veuen i la nul·la educació que han rebut, per molt que presumiu que aquesta és exemplar. Per molt que els disfressis amb uniformes de col·legi de monges, qualsevol pedagog se suïcidaria tan bon punt analitzés el quadre psicològic d'aquestes dues feres en cautiveri. Mai a la vida he vist uns crios tan mal educats i mal formats, a esquenes del món real, enganyats pel discurs paternal de "si ets així et menjaràs el món, ets un campió" quan, en realitat, l'un és tartamut i l'altra borderline.  Igual que el gran, no tenen amics ni possibilitats de tenir-ne. La seva actitut prepotent, desafiant i xulesca els fa tan detestables com en Carles Cuní i la Mercedes Milà junts. Permetre uns nivells d'insolència tan elevats no és sinó una mostra més, benvolgut veí capsigrany, que ets un desastre de pare i de cap de família. Et faig saber que la propera vegada que un d'aquests dos impresentables se'm tiri a sobre baixant les escales corrent, saltant i cridant, m'encarregaré personalment que aprenguin amb l'experiència la manera més ràpida de baixar-les, és a dir, pel forat.

En definitiva, apreciat veí fill de puta, només volia manifestar el que sento per tu i la teva maleida família escandalosa. Tan sols volia que sapiguessis que per mi cremarieu a la foguera lentament amb els genitals lligats a la sella d'un cavall esbocat, mentre em pixo damunt els vostres cossos carbonitzats.

Atentament,

el veí sonat de la guitarra.

 

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 comentaris a l'entrada: Apreciat fill de mala mare, more’t.

  1. xot diu:

    Ups, crec que estàs destapant un mòbil bastant clar per si volies fer desaparèixer els teus veïns misteriosament. Et planyo, també vaig patir una cosa semblant durant un temps…

  2. Jomateixa diu:

    Les reunions de veïns del teu bloc han de ser apassionants…

  3. erakkia diu:

    redeu, val més no tenir-te com a enemic…

  4. fardatxo diu:

    Segur que els dissabtes et foten el salsa rosa a tot drap, és que ho veig …ufff

Els comentaris estan tancats.