Idees pures

No es tracta d'un comportament previsible, es tracta de la llibertat sense condicionaments educatius o pre-inculcats. Per això ens fa por (o respecte) des d'un escarabat fins a un tigre de bengala, perquè són 100% lliures. Davant una mosca parada, mai sabrem si continuarà allà quieta, si aixecarà el vol cap a la dreta, cap a l'esquerra, si vindrà cap a nosaltres.. la por emergeix de l'admiració desbordant; ens fan por les coses i les situacions que ens superen en escreix, en impacte i força, i que poden arribar a ser pernicioses de tan per sobre que estan. Aquest, crec jo, és el prinicpal problema de l'ésser humà: fa milers d'anys que no fem el que volem quan volem fer-ho; ni tan sols diem el que volem o el que pensem quan hauríem de dir-ho. Condicionaments socials, culturals, educatius..; la disciplina humana del bagatge històric.

Fa mil anys un home havia de llevar-se per treballar encara que no volgués fer-ho, els rics ho feien menys i els pobres ho feien per subsistir: el qui era de la família dels primers, continuava estant dins aquesta classe sense mereixer-s'ho, el qui provenia d'una família pobra, buscava padrins o pobre es quedava fins al dia de morir. I els governants feien el que volien quan ho volien, i les epidèmies mataven gent, i l'herència determinava tot el teu patrimoni futur i, d'aquí, la teva posició social; dormir al graner o dormir al castell.. com ara. I d'això se'n diu evolució? racionalitat? Abans de tenir mòbil em comunicava amb la mateixa efectivitat, quedava amb qui volia i m'informava del que em convenia; el telèfon mòbil no m'ha fet més lliure. Ademés es paga, no és tecnologia, no és evolució. És luxe. No m'ha agradat mai sonar romàntic, però ara per ara i des de fa molt de temps, la llibertat com a idea pura és una completa utopia. 

[@more@]

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

8 comentaris a l'entrada: Idees pures

  1. frannia diu:

    Sembla, Rock, que aquest cop tenim les mateixes idees ballant-nos pel cap. Precisament ahir, menjant una paella a un xiringuito de platja amb uns amics, sorgí el tema i crec que precisament la llibertat no existeix perquè la por (tot això que explicaves de no saber què farà la mosca, aquesta incertesa constant que és el nostre viure) ens paralitza. Avui volia escriure’n un post. Potser encara ho faci. Solució? Potser simplement acceptar-ho, que no som lliures. No ho volem creure, a pesar que ho veim constantment. Des del moment que ni la vida és nostra (no sols el contingut sinó el continent en si), com pretenim ser amos de res pus? De l’únic que som amos és de jugar la partida el millor que poguem. Besades mil

  2. ddriver diu:

    lamentablement el nivell de llibertat que te cada individuo es proporcional als calers que te.El demes com dius son utopies

  3. Tots els objectes dissenyats per danar-no sés llibertat: mòbil, cotxe, casa o pis, diners… són els que més ens esclavitzen.

    Sortir del cercle viciós és pràcticament impossible.

  4. Pd40 diu:

    Doncs crec que sí que som lliures en l’important. El problema és que ens volen fer creure que la nostra felicitat va lligada a tenir un cotxe de luxe, un mòbil d’última generació, una tele plana, un cos perfecte…

  5. musa diu:

    Uf, això de ser lliures… Em dóna molt la sensació que estem en “llibertat vigilada”, com si diguéssim…

  6. Sembla que, en contra del que ens volen fer creure, els límits de la llibertat cada cop són més estrets…

  7. Crec que teniu mal entès que és això de la llibertat. La llibertat no és no està condicionat o cohibit, sinó poder participar de tot el moviment.

  8. ugg shoes diu:

    Amic meu, com no m’havies avisat del teu retorn? Ara intentaré posar-me al dia.

Els comentaris estan tancats.