1 any de Blue Hotel

Preview

Bé. avui fa un any que, no sé ben ben perquè, vaig engegar aquest blog. Doncs sí, el Blue Hotel té un any de vida i, la veritat, no m'esperava que tot plegat durés tant. Volia fer algun vídeo per celebrar-ho, com el del post 200, o alguna cosa per l'estil. Però, ben mirat, es trata d'un dia qualsevol i, a fora, sembla no succeir res d'especial.

Moltes gràcies a tots els que us heu passat a visistar l'Hotel o us hi heu allotjat un temps llarg. Sense vosaltres hagués hagut de tancar per bancarrota fa molt de temps. Gràcies per les lectures, les opinions, els comentaris, els correus i pel suport. Gràcies per fer-me sentir part d'alguna cosa, encara que només m'ho pensi jo, encara que només ho sàpiga jo. Gràcies, també, a Blocat per brindar la possibilitat de tenir un blog com aquest, en català i, perquè no dir-ho, de forma gratuïta.

Sé que no és la millor manera de celebrar-ho (com m'apuntava en Pd40), però he decidit plegar del blog una temporadeta. Hauria d'explicar el perquè; de no fer-ho, seria un hipòcrita en referència al que deia en aquest post. No crec que hi hagi un únic motiu concret. Suposo que trobo a faltar "aquella època", i ja m'enteneu. Trobo a faltar a la Leanan, a la Frannia, a en Karbeis. Trobo a faltar els informes dels grumets i que l'Ararat, la Senyoreta Romaní , en Roi i molts d'altres no escriguin tant. Darrerament no era el mateix, i poc interès (erroni, ja ho sé ) he tingut per entusiasmar-me amb blogs nous o desconeguts per mi. Tins altres projectes al cap, o simplement projectes, inacabats. També he de dedicar més temps o atenció a la carrera i al treball. A part, el blog em "pren" molt temps; no el Blue Hotel, sinó la blogosfera en general i, encara que soni egoista o materialista, cal mirar cap endavant sense ancorar-se a cap rutina o monotonia. Seguiré passant-me per aquí per llegir-vos i, si s'escau, comentar-vos, com fan la Frannia i l'Apocalipshit. I ja està, per ara.

 Gràcies per tot un altre cop i fins aviat!!

Rock'n'roll

[@more@]



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

20 comentaris a l'entrada: 1 any de Blue Hotel

  1. Iósódéu diu:

    Potser sí, que més val morir deixant una mica de dignitat que no pas arrossegar-se lamentablement com anem fent d’altres…
    Sort!

  2. No saps com t’entenc. “Aquella època” no tornarà.

    Tenim blocs vells. A vegades crec que jo havia d’obrir un bloc. L’havia d’obrir perquè m’havien de passar coses, tenia una finalitat que ni jo mateixa sabia. Un cop el diem-ne destí, ha fet la feina ja no té massa seguit continuar. Però jo m’aferro. M’aferro a ves a saber què. A aquest sentiment de grup, que a vegades és més fort que a la vida real.

    I, volto una mica com una ànima en pena per la blocesfera, esperant que “aquella època” (la nostra) torni. Però no torna. I, espero que algú em reculli i m’accepti en aquests móns en que ja no formo part però que en certa manera, han nascut i xuclat de nosaltres.

    Felicitats, Rock’n’Roll. Entenc i respecto la decisió. Perquè jo no tinc valor de prendre-la.

  3. Ara que ja enyorem la frannia, l’ararat, la leanan, en Roi (preparant un espectacular retorn) veig que ens abandones. Trist, però com diu la tarambana, tenim blogs vells i tots t’entenem amb això d’aquella època. En fi, que vagi bé i espero que ens continuis llegint!

  4. Pd40 diu:

    Vaja, al final has fet el post 🙁 Has dit fins aviat, eh!! Això s’ha de complir…
    Descansa una temporada i quan tinguis ganes tornes, algú quedarà.

  5. Iósódéu diu:

    I per cert, una consideració en relació a aquesta suposada “Edat d’or”, “Època daurada” o “Aquella època”. De què collons parleu? D’aquí uns vint dies farà tres anys que vaig arribar a bloc.cat, llavors lamevaweb.info, i ja els trenta o cinquanta arreplegats que hi havia es lamentaven que “ja no era com abans”. I d’aquí un any, en un bloc que ha començat fa ben poc hi podràs llegir un comentari ben similar, i d’aquí dos, i d’aquí tres, si encara queda algú per aquí. I tot seran “edats d’or”, i tot seran coses genials que s’han perdut, i tot estarà ple de gent que lamentant-se d’un passat que només ha existit per ells són incapaços de veure què fan o què poden fer.

  6. Iósódéu diu:

    I per cert, una consideració en relació a aquesta suposada “Edat d’or”, “Època daurada” o “Aquella època”. De què collons parleu? D’aquí uns vint dies farà tres anys que vaig arribar a bloc.cat, llavors lamevaweb.info, i ja els trenta o cinquanta arreplegats que hi havia es lamentaven que “ja no era com abans”. I d’aquí un any, en un bloc que ha començat fa ben poc hi podràs llegir un comentari ben similar, i d’aquí dos, i d’aquí tres, si encara queda algú per aquí. I tot seran “edats d’or”, i tot seran coses genials que s’han perdut, i tot estarà ple de gent que lamentant-se d’un passat que només ha existit per ells són incapaços de veure què fan o què poden fer.

  7. Ahí la has dado!

    Jo crec que les edats d’or són cícliques i que la nostra era perquè un bon grup havia començat el bloc ara fa un any més o menys.

    Vam viure l’euforia primarenca junts. No coneixíem ningú més a banda de nosaltres mateixos. Érem una bona colla que es podia passar hores davant el PC, improvisant xats nocturns, amb molta complicitat entre nosaltres, grans històries i grans posts. Dedicàvem molt de temps al nostre bloc i al què l’envoltava.

    I, potser té més a veure en què éren els nostres inicis que en cap altra història.

    Jo veig aquesta euforia en altres blocs i ho trobo a faltar. Però, en aquest blocs que fa dos o tres mesos em feien sentir gelosa (no ho negaré! em robaven el què era meu! Si mai res va ser meu!), ara també comencen una època més estable. Una època en que no hi a 40 i pico de comentaris, però els 10 que tens són més valuosos que res més. I, suposo que tot s’ha de valorar!

    I, ara m’he liat una mica molt. però tan hi fa!

  8. jordi diu:

    Porto encara més temps que en ioso per aquí, i opino bastant com ell, però jo diré un simple: felicitats per l’aniversari i fins aviat! (que tornaràs, tard o d’hora ho trobaràs a faltar, que això es porta a la sang)

  9. jo crec que ara hi ha la mateixa proporció de blocs-genials i blocs-caca que fa un any, la diferència és que potser nosaltres ja no tenim les mateixes ganes d’investigar, i si els blocs bons no es busquen no es troben. Com diu l’annatarambana, això va a cicles, i no té més, no n’hi ha per tant.

    i si durant un any t’ho has passat bé llegint, comentant i escrivint, doncs crec que ja val la pena celebrar-ho, no?

  10. xot diu:

    Els origens del Rock’n’roll els podem trobar al blues. En més d’una habitació d’hotel de carretera s’han ajuntat sovit els dos estils per crear-ne genialitats. Potser el diable hi tenia alguna cosa a veure, o no. Però l’un no hauria pogut existir mai sense l’altre, encara que un dels dos quedi com un eco del passat.

  11. Alepsi diu:

    Tot té el seu moment. Per suposat. Tot i que jo no formo part d’ “aquella època” de la que parles (crec), en formo part d’una altra, de la meva pròpia “aquella època”. I clar, és complicat, tot plegat. Les coses canvien, la gent troba altres prioritats (lògic, jo també ho he fet, em començava a preocupar la meva addicció blocaire) i els posts i els comentaris comencen a espaiar-se… i no tens temps per llegir ni ganes tot el que voldries…

    Total, que entenc que hagis pres aquesta decisió, tot i que espero que tornis a actualitzar, segur que algun tema trobaràs! 😉

    Donc au, que vagi tot mooooolt bé. Fins aviat! 😉

  12. jomateixa diu:

    Quin mal… ara que m’havia acostumat a llegir-te…

  13. milker diu:

    son sans aquests canvis… espero que sigui un “fins la propera” 🙂

    P.D.: Està de camí el capità enciam?

  14. musa diu:

    Osti r’n’r… Un any de blue hotel, ja?
    Dedica’t a “lo teu” que, al cap i a la fi, és el que importa. Segurament seguirem rondant per aquí, ja ens trobarem, on sigui.

    Salut!

  15. Iñigo diu:

    Simplemente decir FELICIDADES y a seguir que no es facil.

  16. erakkia diu:

    Espero que “només” sigui un fins aviat i que tard o d’hora, tornis. Pren-te tot el temps per allunyar-te del blog, de la rutina. Sé que es aquella època, perquè jo també hi era, i d’altres que han dit que marxaven i d’altres que apareixen de tan en tant i d’altres que agonitzem.
    I perquè porto dos anys ja, i sento que es vell vell. Però alhora, em fa cosa deixar-lo, perquè ja es massa part de mi.

    A veure quan tornes a aparèixer amb les piles renovades!

  17. Garf4 diu:

    Entenc perfectament aquest sentiment amic Rock’n’roll, de fet.. queda palès al meu bloc de forma similar escribint de tant en tant, m’hi sento d’una manera, sinó igual, molt similar a la ha descrit aqui. Jo m’ho he plantejat moltes vegades ultimament, però he decidit que és millor escriure quan tinc alguna cosa a dir i perdre-hi el temps quan hi tinc temps per perdre, per tant no el tanco, però tampoc m’hi dedico més que el que mi vull dedicar.

    Agraeixo moltíssim el fet que aquest bloc existeixi i que l’hagi pogut mantenir fins ara amb tots aquests posts tan rics en molts àmbits, trobaré a faltar aquesta lectura 😉

    Ja sap que pot tornar quan en tingui ganes que aqui més o menys hi anirem sent tots! Sort!

  18. bluf... diu:

    Ufff, vaig tard, molt tard, però mai és tard per felicitar-te l’aniversari. Rock’n’Roll, que sàpigues que en el seu moment vas ser un referent i que, no ens enganyem, encara ho ets amb moltes coses.

    Per molts anys! Una abraçada!

  19. iuki diu:

    Un petonàs i com diuen per aquí dalt, que sigui un “ben aviat”!!

  20. Valjean diu:

    Home, atès que té tres anys, tampoc és estrany que la Pelota visqui, no? Els gats acostumen a viure més de 10 anys…

Els comentaris estan tancats.